Camps d’assaig 2

Segona setmana amb activitats relacionades amb l’obra de l’artista Nil Nebot. http://nilnebot.com/

Què podria ser de nosaltres si tot allò que coneixem ja no ens serveix? Si haguéssim de tornar a començar des d’un punt de partida que mai ens han explicat? Si ja només depenguéssim d’allò que ens ofereix la terra, d’allò que ningú valora i que, sense propietari, simplement resta a la deriva del cicle natural?

Paleolític significa “pedres antigues”

Paleolític inferior (2 000 000-120 000 aC). Hi trobem l’Homo habilis i l’Homo erectus. El primer va obtenir i va fabricar els primers instruments, tot i que recentment es creu que ja l’Australopithecus, molt toscament, era capaç de tallar algunes pedres i, per tant, de crear instruments. L’Homo habilis colpejava còdols per una sola cara fins a obtenir una forma tallant, creant les anomenades destrals de mà. L’Homo erectus va millorar aquestes destrals en fer-les bifacials (amb dues cares tallants) i va descobrir la utilitat del sílex, una pedra molt fàcil de treballar i molt afilada. Cap al 300 000 aC es va aconseguir mantenir el foc.

Paleolític mitjà (120 000-45 000 aC). Hi trobem l’home de Neandertal (Homo sapiens neanderthalensis) . Aquest ja fabricava estris especialitzats com rascadors, puntes de llances i perforadors , i sabia encendre foc.

Paleolític superior (45 000-10 000 aC). L’home de Cromanyó (Homo sapiens sapiens) va perfeccionar el treball del sílex i va crear un seguit d’estris amb ossos i banyes: punxons, arpons, hams, peces de collarets, pintes, agulles i propulsors de javelines. Hom considera que es van domesticar els primers gossos.

A partir del treball i les obres d’en Nil hem parlat del megàlit (paraula d’origen grec, mega-gran, lithos-pedra) és una estructura construïda a partir de grans pedres i altres tècniques que es van concebre principalment com una expressió de monumentalitat. Van ser construïdes a multitud d’indrets del món, així com també a diverses èpoques des de la Prehistòria fins a l’actualitat.. Altres termes com dolmen, menhir i cromlecs (d’origen bretó) designen diferents tipus de megàlits. Un dolmen està format per diverses lloses que conformen una cambra on es dipositen enterraments humans. Els menhirs són megàlits més simples i corresponen amb una gran pedra allargada disposada en vertical sobre el terreny. Pel que fa als cromlecs, es tracta de cercles formats per grans pedres o menhirs, els quals poden existir com a estructures independents, o poden estar envoltant dolmens i formar part de la mateixa estructura megalítica. L’exemple més emblemàtic de megàlit és un cromlec anomenat Stonehenge, localitzat al sud de Gran Bretanya.

Hem cercat terres de diferents colors per experimentar sobre pedra calcària que consten predominantment de carbonat de calci, però que inclouen un 10-40% de minerals argilosos: aquestes pedres calcàries quan són toves sovint es diuen margues. Durant aquests dies que treballem la prehistòria hem après a fer pintura amb pigments naturals que trobem per la natura. 

Els pigments minerals que hem fet servir com d’òxids de ferro naturals, per a fer els vermells, i la goethita, per a fer els grocs.

Els  principals objectius d’aquesta setmana són: 
– Despertar l’interès per conèixer l’art prehistòric
– Experimentar amb eines i materials

Els petits han pintat amb terres argiloses les roques del torrent i han experimentat amb fustes i pedres per fer adestrals prehistòrics.

No Comments

Post A Comment

diecisiete − 1 =