Estiu nòmada – 2a setmana

Primer dia

 

L’oïda ens ajuda a percebre els sons, el seu volum, el to, el timbre i la direcció de la qual provenen. Un nen que no sent no només no pot aprendre a parlar sinó que tampoc pot apropiar-se de la lectura i l’escriptura que són la base del desenvolupament cultural. Un adult que ha sentit durant la seva vida i per alguna raó deixa de tenir aquesta funció, presenta greus limitacions en les seves relacions interpersonals que poden afectar greument en tots els aspectes de la seva vida personal.

Parlar és la principal conseqüència funcional de l’audició. Ningú aprèn a llegir i escriure sense haver consolidat el seu codi lingüístic oral prèviament. És per això que l’ audició s’ha de considerar com una de les grans funcions dels éssers humans.

ës un t òrgan molt petit i enginyós, de la seva estructura, i de la seva capacitat per rebre ondes sonores passant per les diferents parts de l’oïda fins a transformar-les en un codi neural.

Mirem els cargols de la natura i com dins del nostre oïda interne tenim un altre emblant anomenat Còclea o caragol i és un sistema de tres tubs diferents en espiral, un al costat de l’ altre anomenats rampa vestibular, rampa mitjana i rampa timpànica.

El millor lloc per trobar cargols és l’hort!!!recollim els que estan buits per fer un instrument musical. Hem trobat més de 300 cargols, els hem rentat i posat a secar.

 

Segon i tercer dia

 

Txema Rico ens proposa reciclar unes caixes amb pintures de colors. Cada cada una servirà per ficar plantes i objectes que trobem per l’itinerari que fem al dia seguent.

Cada caixa recull un color de la natura, el vermell, el groc, el blanc , el blau, el verd, el marró i el negre….. aquest reball s’exposarà duyrant el mes d’agost a CACiS dins de l’exposició “Art, educació i medi”.

 

 

Quart i cinquè dia

 

Intervenim el paisatge amb una construcció de pedra , com un obra de Richard Long. Com una senyal els nens i nenes deixen al bosc un record de la seva estada o un lloc que ens fa pensar ….

Una senyal , potser l’indicador d’un camí, potser com les pedretes deixades al llarg d’un trajecte per la pura necessitat de trobar la tornada en un espai igual a banda i banda, per tot arreu.
Richard Long. “A line made by walking”

 

No Comments

Post A Comment

2 × cuatro =