Nieto, Mabel

Refugis

Caus interns, caus externs que dibuixen entorns de confort.

Oberts i tancats a l’hora, tant sols sensacions de protecció.

Creences, els refugis de l’anima, reconfortants…

l’anima s’alimenta de sensacions.

La felicitat de l’esperit….

Creences que inspiren protecció, inspirades en forces superiors, alienes a l’entorn conegut en el que es desenvolupa el dia a dia.
El refugi, un pensament reparador d’oració màntrica que ajusta l’equilibri del nostre interior amb l’exterior, sovint desequilibrant, dispers i indefinit. Conegut i desconegut a l’hora.
Refugi de llum, obert amb el cel per teulada envoltat d’aire net.
Un punt concret de color que centra en l’espai la sensació de confort, subtil, que es fusiona amb l’entorn aliè a totes les sensacions. Amagatall de milers de caus… refugis…. emocions latents que bategen absents a la seva essència.

Transformacions dinàmiques subtils que es centren en la percepció puntual del color, cercles perfectes s’estenen en cercles imperfectes, diluint-se en camins infinits.
Qualsevol punt pot ser l’origen del refugi, el cau de la seguretat.