09 febr. HERBARI DE LA VERGONYA TRANSPORTART

El terme municipal de Manresa s’estén en 41,24 km², i es troba a l’extrem meridional del Pla de Bages, a l’angle de confluència dels rius Llobregat i Cardener.Malgrat que l’àrea urbana de la capital del Bages ha crescut al llarg dels primers anys del segle XXI, la ciutat es manté cohesionada, amb un centre urbà que concentra l’oferta comercial de la ciutat i uns pocs nuclis perifèrics relativament isolats del centre.
A la perifèria del municipi es troben onze polígons d’activitat econòmica, en els quals s’ubica el gruix del teixit industrial de la ciutat. Manresa juga el paper de capital d’un sistema urbà que va més enllà dels límits del municipi tant a nivell de serveis com a nivell econòmic, administratiu o educatiu.
Espais verds periurbans de la ciutat van poc a poc desapareixent i perdent una memòria agrícola d’horts i masies.Les zones de Poal i Viladordis són dues extensions planes de regadiu dins el municipi de Manresa i situades al nord-oest i a l’est de la ciutat de Manresa, i regades per dos canals derivats de la Séquia de Manresa, que reben els noms de les zones respectives.
En tots dos casos estem parlant d’espais periurbans, propers a la ciutat central, amb la qual tenen una forta sinergia, i situats entre grans eixos de comunicació que connecten Manresa amb les principals àrees urbanes de Catalunya. La seva posició en el territori, com a espai residual respecte la ciutat i a la vegada com a espai de pas en les relacions de proximitat o de llarga distància, així com el fet de constituir les principals reserves de sòl planer dins el terme municipal, els confereixen la possibilitat d’acollir múltiples usos, fet que suposarà una pressió important per al manteniment del seu caràcter agrícola.

L’analogia que es fa sovint respecte els espais agraris periurbans situats a l’entorn degrans centres urbans és la seva funció de pulmons del cor de la ciutat. En el cas de Manresa aquesta té una translació real en la morfologia dels dos espais, la forma delsquals recorda dos pulmons, entorn la ciutat de Manresa.
La zona que ens ocupa i d’estudi en aquest treball “L’Herbari de la Vergonya” és un resta existent entre les dues parts d’aquest sistema respiratori de la ciutat.Si mirem les restes vegetals que hi ha en una de les dues parcel·les properes a l’Institut, podem observar plantes pròpies de sòl agrícola, fruiters i remeieres comuns als horts que devien ser anys enrere.
Partirem d’una memòria vegetal que conviu amb l’activitat humana resultat de la manca de cura i atenció d’aquest lloc que existeix entre dues vies totalment urbanitzades.

CACiS amb alumnes de primer d’ESO del Institut Pius Font i Quer de Manresa

Farem un herbari, fusió d’una imatge de la deixalla i una planta el resultat serà
L’HERBARI DE LA VERGONYA
objectius
1. observar la degradació del lloc
2. veure les plantes i els seus possibles origen agrícola
3. crear un nou ésser / que li donarem un nom i una descripció
4. El principal objectiu és que els alumnes tinguin una postura respectuosa amb el seu entorn i siguin conscients de que formen part activa de la Natura com a membres protectors i artistes.
Dinàmica: Taller individual
Realització d’un Herbari que farem una part durant el trajecte i l’altre a l’aula. Recollirem plantes, que siguin del nostre interès per treballar el nostre taller amb tècniques creatives.
Farem fotos amb el mòbil dels objectes o deixalles que siguin interessant per fusionar després amb la planta.
Farem una impressió amb la imatge que més ens agradi i la posarem sobre una cartolina on després posarem la planta que hem agafat.
El resultat final serà un herbari col·lectiu de tota la classe. HERBARI DE LA VERGONYA