Obiols Campí, Arnau

Parteixo de l’aprofundiment en la recerca de les diferents maneres que tenim les persones de relacionar­‐nos amb la natura com a comunitat. Aquesta relació remota ente home-­natura, és a dir, cultura­‐natura, que en els seus  inicis primitius era una mateixa cosa, s’ha anat distanciant i confrontant fins a arribar a punts de no retorn.

És a partir d’aquesta reflexió que ens hem de replantejar si té sentit continuar amb una producció artística individualista i productiva, en el sentit de la creació d’obra-­producte, o bé ens hem de replantejar les teories del decreixement que des de l’art poden inspirar la nostra vida quotidiana. La importància d’allò efímer, dels detalls que ens ofereix la natura, de la mínima intervenció, del viure el moment connectat, només, amb aquell espai i temps concrets.

Dit això, el treball a desenvolupar durant l’estada aniria estretament lligat a l’entorn natural –i el seu paisatge humanitzat, és clar-­‐ més proper al centre. Tot partiria de l’acció de caminar, recordant algunes de les teories del clàssic nordamericà D.H. Thoreau. Caminar amb els sentits oberts per descobrir tot allò que el bosc, els camins i la natura ens ofereix, però focalitzant l’atenció en tres aspectes:

• Sons que la natura ens ofereix.
• Elements de la natura amb els quals podem produir sons.
• Espais naturals que tinguin un especial interés ja sigui pel propi espai físic, pels elements naturals (arbres, roques, monuments megalítics, prats, paisatge…) o per la sonoritat, és a dir, el paisatge sonor d’aquell espai.

Un cop fet aquest “inventari” de Sons, Elements i Espais, es tracta de lligar-­‐ho amb la relació històrica que les persones han tingut amb aquest espai natural.

La recerca, treball i vivències de tot això definirà com ha de ser la peça artística final que pot combinar diferents disciplines (amb la posible col·laboració d’altres artístes) però que se centrarà fonamentalment amb el so. Improvisació sonora i música a partir d’elements de la natura, altres instruments i la pròpia veu. També amb intervencions o instal·lacions sonores lligades amb el corrent Land art, però intentant incidir mínimament amb el que trobem a la natura. El fil conductor de la peça/intervenció és el fet de moure’s, caminar amb els sentits i l’instint desperts, esbrinar el lloc i el moment en un espai natural, és a dir, una “ruta” artística en que natura i art és tornen a donar la mà.