Laurendeau, Géraldine

El camí de l’aigua

El projecte proposat planteja qüestions relacionades amb la transformació del territori per l’ésser humà i el canvi climàtic. L’aigua és l’element vital que permet la vida canviï, creixi. Aquest recurs es veu cada vegada més afectada en món en termes de contaminació, sinó també la disponibilitat, ja sigui per excés o defecte, aquests problemes afecten no només als éssers humans, sinó a tota la cadena alimentària.

Per contra, les nostres formes de desenvolupar el territori també poden ser beneficiosos per a el medi ambient, si tenim en compte les condicions locals, sistemes socials i ecològica, geografia, hidrologia, etc. Géraldine descriu en el seu treball com el desenvolupament del nostre paisatge i la construcció dels espais es pot utilitzar per trobar respostes als problemes ecològics actuals i com les plantes juguen un paper principal. Inspirat en l’arquitectura del paisatge i les tradicions locals proposa crear un model a escala humana, l’estructura principal serà construït amb pedra local d’acord a la tècnica de Tradicional (pedra seca).

Aquest munt de pedres, en forma de muntanya i la vall per recordar als Pirineus, es planta la vegetació local, que tenen la capacitat de creixer cada vegada més entre les pedres, amb poc substrat, i que són resistents a la sequera. Al centre, el riu està el torrent de les Tàpies amb poca aigua ara l’estiu, però què es pot acumular en el temps plujós.

Les plantes mostren la capacitat entorns de resiliència i regeneració natural. Permeten la curació àrees degradades, de vegades fins i tot descontaminació … Aquest model gran, uns 3 metres d’ample per 3 metres de llarg i 2 metres d’alçada, és una espècie de miniécosystème, herbari que il·lustra flora Local i els serveis públics: fixar el sòl i reduir l’erosió, reduir l’escorriment d’aigua, inundacions, proporcionen un hàbitat per a la vida silvestre.A més, les plantes fournissement aliments, remeis, materials.