Calvet, Àlvar

El subjecte de l’abraçada és l’artista.

La mirada com a element referencial que constantment ens referirà al paisatge i al propi cos ja que gradualment la vista deixarà d’exercir la seva funció per a donar pas al cos com a element per a relacionar-se amb el paisatge i potenciar els altres sentits i funcions com el tacte, però també l’olfacte, l’equilibri l’oïda…en alguns moments, molts apareix l’altre com a element vertebrador de nosaltres o el jo amb el paisatge.

Amb el projecte pretenc relacionar-me amb el paisatge i alhora ensenyar als altres a relacionar-s’hi, saber veure-hi sense els ulls.

El meu treball ha evolucionat de l’interactiu fins al que han anomenat social o art en context.

Els últims 5 anys, compaginant-ho amb altres projectes, el meu interès s’ha centrat en la ceguesa i en intentar posar-me com en altre projectes al lloc de l’altre, així han anat sorgint accions com:

• “6 maneres cegues de dibuixar”. Acció que posa en joc la memòria, el record i la ceguesa.
• “Amb els ull tancats II”. Calvet, amb els ulls tapats i l’ajuda del tacte, retrata diverses persones sense saber prèviament qui son.
• “60 artistes com a cecs”. L’artista tapa els ulls a diferents artistes i els demana que es facin un autorretrat.
• “Interacció a 6 mans”. Calvet dibuixa, amb els ulls tapats, a 2 persones cegues i aquestes persones el dibuixen a ell.

Endinsant-me en el món dels que no hi veuen, també he anat desenvolupant projectes com :

• “Noche“ (a Madrid). L’artista entrevista a 6 persones cegues.
• “NIX, d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes” (al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Museu de la pell de Vic), etc.